BamBuuu

No Me PiDaS QuE Te BeSe, PorQuE Te BeSaRé (aLBerT EsPiNoSa)

2008-10-19T21:32:00.006+02:00

s'ha acabat!!! ara toca trobar temps per fer les coses que he deixat una mica arraconades... tot i que els dies continuen tenint 24h (ja m'agradaria que fossin de 36h els dies... i a qui no?)

Acabo de tornar del cinema, de veure aquesta peli d'Albert Espinosa, cada dia l'admiro més... farà un parell de setmanes em vaig acabar el llibre "El MóN GroC" sort que Terrassa és l'última parada que sinó la meitat de dies a saber on hauria anat a petar... senzillament genial, cada cop que topo amb un dels "seus fills" me n'adono de la gran persona que és. Amb cada pel·lícula que fa ens mostra una petita part d'ell i almenys a mi no em deixen indiferent, tot i que li dóna el seu toc d'humor en el fons hi ha una història contundent.

SiNopSi:
Albert (Eloy Azorín) està a cinc dies de casar-se amb la seva xicota Elena ((Teresa Hurtado de Ory). Però a falta d'aquests pocs dies, L'Albert no està segur de si se l'estima.
els dies van passant i per evitar parlar amb ella, s'apunta a un curs de guitarra amb uns nois especials (amb retard mental), que l'acabaràn explicant un truc per saber si estimes o no estimes a la persona que està al teu costat.

CanVis...

2008-07-25T10:37:00.003+02:00

canvis que de moment pinten bé... i si m'he equivocat, doncs ja tornarem a començar!

els canvis fan por i més quan ja et senties integrat i que dominaves la situació, sempre em passa el mateix, quan ho tinc tot per la mà... plas! alguna cosa fa que em desprengui de tot, però alhora és emocionant, no deixa que t'acomodis i entris en la monotonia, nous reptes, noves fites, superacions ... es planten davant teu i et desafien.

a veure si ara que tinc una mica més de temps torno a reactivar això que ho tinc una micotina arraconadet.

On The RoaD (Jack Kerouak)

2008-06-17T09:13:00.007+02:00

Sigo a la gente que me interesa,

por que la única gente que me interesa es la que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo.

La gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes,
sino que arde como fabulosos cohetes amarillos explotando igual que arañas entre las estrellas.

Y entonces se ve estallar una luz azul y todos el mundo suelta un ¡Ohhhhh!.

QuE aCaBi JuNy!!!

2008-06-12T19:42:00.005+02:00

Últimament em llevo amb aquesta cara i l'arrossego durant tot el dia, cada cop m'assemblo més a en Garfield... aquest mes se'm fa etern, suposo que per la rutina que porto feina-estudiar-dormir... llevat d'alguna tarda que em dono un descans i desconecto durant una estona d'aquest bucle.

Sempre he admirat amb aquest gat mandrós, mig egoísta, relaxat al que res el preocupa... de gran vull ser Garfield!!!

SanT PonÇ

2008-05-11T21:04:00.004+02:00

Avui tocava Fira de Sant Ponç...

fruita confitada de tots colors,

muntanyes de tot tipus de caramels,

pegadolça de la que l'avi em comprava,

sidral del que menjavem fins no poder més,

plantes aromàtiques que inundaven d'olors el carrer,

mel de mil classes diferents...

...i gent, molta gent!

GràCiEs¿?

2008-04-19T10:09:00.004+02:00

potser per a tu no té ni la més mínima importància, però,
esperava un senzill "gràcies"...
sort tens que les meves emprenyamentes són minúscules

ja sé que saps que ho faig de gust,
ja sé que saps que gairebé no em suposa cap esforç
ja sé que saps que m'ho passo bé quan vinc,
ja sé que saps, que tot i que em queixi, en el fons, no em fa mandra...

tot i així no està de més deixar anar de tant en tant un "gràcies"

vindria a ser com allò que diuen que has de dir "t'estimo"... però això ja és un altre tema...

CaLmA

2008-03-05T11:15:00.005+01:00

S'està fent llarga l'espera del nou cd de SuSu, Calma.

Ja vam poder assaborir algunes de les cançons en el concert de presentació.

Aquí va el single: Barquito a la deriva

sWeeNeY TooD: the demon barber of Fleet Street

2008-02-19T10:40:00.004+01:00

Tornen els dilluns de cinema...

... i aquest matí em llevo amb una oloreta d'empanada que estava fent la mama...

Benjamin Baker és un home que després d'estar engarjolat injustament durant quinze anys a l'altre banda del món, escapa i torna a Londres.

Amb ganes de revenja, juntament amb la seva obsessiva i devota còmplice la Sra. Nellie Lovett, retorna a la seva antiga barberia, situada sobre el local d'empanades de carn de la Sra. Lovett i fixa la seva mirada sobre el jutge Turpin, el qual el va acusar falsament i el va engarjolar per poder robar-li la seva dona i la seva filla.

CiaO BeLLa!!!

2008-01-27T22:07:00.000+01:00

Torno a la realitat de cop, demà treballo al matí i per la tarda pràctiques, així no em donarà temps d'enyorar Roma...

Tot i que només hi hem estat 6 dies han estat molt intensos, les meves retines estan esgotades de veure i admirar tantes i tantes meravelles, gairebé tant esgotades com els meus peus uns dies més i ens coneixem Roma tant bé com Gràcia, aix! les llambordetes, com les trobaré a faltar!

Avui a dormir d'horeta que estic esgotada i m'espera un dia molt intens.

(s'ha fet el que s'ha pogut com a fotògrafa... tot i que les millors imatges les guardo en el record)

FenT La MaLeTa

2008-01-21T20:45:00.000+01:00

Marxem 6 dies a Roma!

porto tot el dia fent recadillus i entremig vaig fent la maleta, a veure que em deixo aquest cop!!!

ens veiem a la tornada bambin@s!!!

No SeRé (JuLieTa VeNeGaS)

2008-01-12T12:30:00.000+01:00

Remenant he retrobat a Julieta Venegas, m'encanta! aquesta cançó no és de les conegudes però trobo que és de les millors.

No seré, una mujer perfecta
de las que volteas al ver pasar
no seré, alta y maravillosa
pero sé lo que puedo hacer...

No sabré andar como una princesa
ni vivir como en alta sociedad
y no sé engañar a tu corazón
pero sé que te puedo hacer... feliz

y aunque muchas veces no se lo que quiero
y aunque hay dias en que veo todo negro
no quiero irme de aqui
para estar cerca de tí
porque sé que te puedo hacer... feliz

No seré lo que te imaginabas
no diré lo que quieras escuchar
no sé bien si será para siempre
pero sé que te puedo hacer.... feliz

y aunque muchas veces no se lo que quiero
y aunque hay dias en que veo todo negro
no quiero irme de aquí
para estar cerca de tí
porque sé lo que puedo hacer

y aunque muchas veces no se lo que quiero
y aunque hay dias en que veo todo negro
no quiero irme de aqui
para estar cerca de tí
porque sé que te puedo hacer... feliz

PosT-iT

2008-01-10T12:20:00.001+01:00

Reconec públicament que sóc addicte als post-it, qui sap... potser algun dia en trec profit d'aquesta addicció, hi ha qui en fa art d'aquests paperets de notes...

exemple 1:
a la pàgina Mental Hygiene t'ensenyen com fer un retrat de l'Elvis amb post-it a partir d'una foto seva.

exemple 2:
hi ha qui prefereix empaperar el cotxe d'un company de feina...

se'n pot veure tot el procés aquí mateix! poca feina tenen en aquesta empresa.

exemple 3:
redecora casa teva, no sé si serà molt més econòmic que agafar el pot de pintura però original sí que és!

estic pensant en anar a la fàbrica de post-it i carregar camions i camions de post- it per recobrir la sagrada família...

2007-12-30T11:00:00.000+01:00

Just en el moment en el que la son està a punt de vèncer apareix a la teva ment aquell pensament que havies estat cercant tot el dia...

Arriba llavors el moment de lluitar contra aquesta força que t'empeny cap el somni, agafar la llibreta que sempre tens a mà i escriure aquest pensament abans que quedi en l'oblit.

Del contrari, maleiràs eternament aquell moment que vas abandonar la batalla tant sols per deixar-te caure als braços de la mandra...

Un NaDaL BeN DiFeRenT

2007-12-27T11:01:00.000+01:00

El primer Nadal sense la família... vaig treballar 12 horetes, em va saber greu no poder ser a casa amb vosaltres, però tampoc va ser tant traumàtic, no?

Vaig compartir aquest dia amb altre gent, va ser un nadal ben diferent... sembla que l'he viscut més i tot, s'havia convertit per a mi un dia en que ens vèiem amb gent que durant la resta de l'any no en sabem gairbé res i aquest dia et trobes, fas una estona el paperina i llestos, fins l'any vinent! la frase "Bon Nadal!" ha cobrat vida aquest any, no la dic per dir, ha recuperat sentit... nosé és una cosa estranya...

Com cada any, comencen a barrejar-se pel cap els propòsits pel nou any... l’any passat vaig decidir no proposar-me res, total no en fèia ni cas al cap d'uns dies... El propòsit d’aquest any encara no està definit però ja hi ha diverses coses que em volten pel cap, cal acabar-ho de dibuixar encara, entre les diverses opcions apareix el tema de deixar de fumar... buff! Ja veurem...

BONES FESTES!!! El que en queda d’elles vaja...

No, No i NoOoOoO

2007-12-14T13:40:00.001+01:00

Estic aprenent a saber dir NO…

Dir NO sense haver de donar cap mena de justificació…

Dir NO sense cap mena de remordiment…

Dir NO sense sentir-me culpable…

Dir NO per poder fer el que realment vull fer…

Dir NO per poder estar amb els meus…

Dir NO per atendre altres obligacions…

…

Perquè al cap i a la fi ho faig perquè m’agrada, però també sé que necessito respirar de tant en tant sinó acabaré oblidant que m’agrada i s’acabarà convertint en una obligació.

DiLeMa

2007-12-10T10:31:00.000+01:00

M’havia acostumat a estar sola...

De fet, havia descobert el plaer de seure a soles a la sorra, deixar-me acariciar x la brisa i contemplar el sol caure cap al seu refugi marí...

Aquestes petites coses que es disfruten en soledat: un cafè en una plaça, observant la gent quan passa; anar de botiga en botiga, tafanejant en establiments mai abans descoberts; passejar immersa en els propis pensaments; estirar-se al llit i escoltar música, amb els ulls clucs...

Continuar estant sola o compartir el temps amb tu... aquest és el meu dilema...

Certament, estic tan acostumada a estar sola, que tinc por...

Por a que t’acostis massa, de deixar que entris en el meu petit món... por perquè no vull patir; perquè si entres, em farà mal deixar-te sortir...

Tot i així, cada dia no puc evitar deixar de buscar-te, cercar-te amb la mirada...

Tu també tens pors, no sé si són les mateixes, però t’impedeixen acostar-te a mi... algun dia potser deixarem les pors de banda, fins llavors els dos vivim en soledat.

"NunCa Te AcOsTáS SiN SaBeR uNa CoS MáS"

2007-11-27T11:56:00.000+01:00

Cada cap de setmana que em toca treballar aprenc coses noves, és el que té treballar 24 horetes en dos dies, per nassos he d'aprendre alguna cosa, encara que sigui una tonteria... i a més a més súma-li les 7 hores de divendres i les 7 hores de dilluns! poc he sortit aquest cap de setmana...

La cosa més curiosa apresa aquest cap de setmana que va revolucionar a mitja planta va ser que vam descobrir que els nens negres neixen amb la pell més clara, gairebé com nosaltres!

Creia que m'estaven prenent el pél però no era així... sempre havia cregut que els nens negrets naixien negrets, o això era el que havia vist a les pelis... doncs no! neixen blancs fins que se'ls activa la melanina i mica en mica es van tornant negres, cada dia que passava mirava al bebito i el continuava veien blanc, creia que era qüestió d'hores que agafés el color... la meva curiositat va arribar fins el punt de preguntar-li a la mare que quant trigaven a ser negres, ja que tenia dos fills més i qui millor que ella m'ho podia explicar. Amb un somriure a la cara em va dir que més o menys triguen un mes.

... i surts feliç de casa.

2007-11-21T19:11:00.000+01:00

... i surts feliç de casa.
Com és hivern, tot i ser d'hora, comença a fer-se fosc.
Gairebé no hi veus gent pel carrer.
Vas escoltant aquella música que tant t'agrada.
Camines al ritme de la música, que et fa perdre pels carrerons i les places.
Tot i tenir la veu mig trencada per l'encostipat comences a tararejar-la, primer fluixet, tímidament.
Mica en mica et vas animant fins que t'anadones que estas cantant com si estiguessis a la dutxa de casa.
Te n'adones llavors que la gent que es creua amb tu pel carrer et mira i somriu, perquè ells desitjarien fer el mateix. I doncs, què esperen per compartir les cançons preferides?

CoNcErT De La MeDiA LuNa (9/NoV/2007):

2007-11-12T16:27:00.000+01:00

El mateix divendres al matí truco a LA CASA ELIZALDE i reservo les entrades, sort que ho vaig fer perquè en arribar estaven ja exhaurides!!! L'aforment era de 130 persones i encara hi va haver gent que es va quedar sense poder entrar.

Amb els primers acords un calfred va recórrer tot el meu cos, feia temps que no els sentia en directe i em va emocionar tornar a veure La Media Luna sobre l’escenari… aquest cop per a presentar el nou disc (que encara no ha sortit a la venda), vam poder assaborir alguns dels temes nous que espero poder tenir entre les meves mans aviat.

Entre cançó i cançó intenta explicar el significat de cada tema, el valor que tenen per a ella, on o quan la compondre i d'aquesta manera ens aconsegueix apropar una miqueta més a la seva música i fer que les cançons siguin una mica més nostres.

De públic hi havia gent jove, gent gran, fins i tot algún nen, gent sola, grups de gent, parelles... en definitiva una gran varietat!

Amb ganes de més!

oNcE

2007-11-06T10:54:00.000+01:00

M'estic aficionant als dilluns de cinema, ahir va tocar ONCE. és una peli romanticona que de tant en tant ja m'agrada anar-ne a veure una, però no és romanticona d'aquelles pastelones... surts del cinema amb una sensació de felicitat, potser perquè ja estava toveta ahir... tinc la cançó que al llarg de tota la pel·lícula es va repetint gravada al cap (fins i tot he buscat la BSO per internet). A mida que avançava la pel·lícula em venien més ganes de provar de tornar a tocar el piano...
Per poc que es pugui és una pel·lícula que s'ha d'anar a veure!

Sobre la pel·lícula:

ONCE és la inspiradora història de dues ànimes bessones que es troben en els transcorreguts carrers de Dublín. Ell, és un músic de carrer al que li falta la confiança necessària per tocar les seves pròpies cançons, i ella, una jove mare que intenta obrir-se camí dins una nova ciutat. Quan les seves vides es creuen, descobreixen els seus propis talents i habilitats i s'ajuden mútuament per arribar a complir els objectius amb els que havien somiat.

TreBaLLaR d NiT

2007-11-04T21:00:00.000+01:00

Canvi total d'horaris, ara tinc com una mena de desorientació en el temps, he de pensar el dia i l'hora en que visc... a part d'això l'experiència molt positiva.

La nit de divendres a dissabte vaig fer de mare d'onzce nadons, jo que en ma vida havia canviat un parell de panyals de mon germà... em vaig passar la nit donant biberons i canviant bolquers, pot semblar un pal però em va encantar, són una precositat, et podries passar hores i hores simplement observant-los, i tot i que diuen que no hi veuen jo no m'ho crec!

La nit de dissabte a diumenge més tranquileta, he estat a la planta de traumatologia, en algun moment de la nit he tingut problemes per aguantar amb els ulls oberts però enseguida he buscat alguna cosa a fer i llestos!

Admiro la gent que treballa de nit jo només he estat dos dies puntuals i no sé si seria capaç d'aguantar tota la setmana amb l'horari girat...

aNuNcIs QuE eNgAnXeN

2007-10-29T14:49:00.001+01:00

BaRceLoNa [Un MaPa]

2007-10-23T11:02:00.000+02:00

Dilluns és el dia de l'espectador al Verdi, és una bona manera de començar la setmana amb una nit de cinema, vam anar a veure aquesta pel·lícula dirigida per Ventura Pons. Buscant una sola paraula per descriure-la diria que és peculiar. Crec que no havia vist cap pel·lícula d'aquest home, així que no puc comparar.

SiNoPsI: Sis personatges -arquetips contemporanis de la solitud urbana- es troben en un pis vell de l'Eixample de Barcelona. Un matrimoni d'ancians, el germà d'ella i tres rellogats: un dona rossa, que dóna classes de francès un jove vigilant de seguretat, ex-futbolista, i una noia sudamericana, embarassada.
L'ancià, antic porter del Liceu a qui li agrada travestir-se, els reuneix a tots per demanar-los que se'n vagin, ja que s'ha de morir i vol estar sol en el tram final de la seva vida.
A l'anodí pis barcelonès, l'incest, l'homosexualitat i l'adulteri es creuen en la vida dels personatges... mentre assistim al pas del temps a la ciutat mediterrània.

FiTxA ArTísTiCa:

Rosa: Núria Espert
Ramon: Josep Maria Pou
Lola: Rosa Maria Sardà
David: Pablo Derqui
Violeta: María Botto
Santi: Jordi Bosch

No Són GuAnTs Són MiTjoNs...

2007-10-22T11:48:00.000+02:00

... No són les meves mans, són els meus peus!

Curiosos aquests mitjons però per a mi no són útils. Jo no he nascut amb la capacitat de poder separar els dits dels peus, els meus dits es mouen en bloc com a molt el dit gros per una banda i la resta tots juntets.

Fins ara creia que això era el normal però després de realitzar una senzilla enquesta me n'he adonat que sóc jo la rara, que hi ha moltíssima més gent que sap separar els dits dels peus que la que no en sap.

És genètic? es neix amb aquesta capacitat o es pot adquirir? té alguna altre utilitat, o simplement és perquè quedin graciosos aquests mitjons?

aix... em preocupa cada tonteria...

CuPiDo En Fa De Les SeVeS

2007-10-10T18:07:00.000+02:00

Tornant de Terrassa en tren en cupido n'ha fet de les seves, ha tirat una fletxa a en Karic i l'altre a saber on ha anat a parar, a mi crec ni m'ha roçat... o bé ha aconseguit clavar-me-la enmig del cor però aquest ni se n'ha adonat, haurà de buscar unes fletxes més efectives perquè el meu cor s'ha fet resistent al verí d'aquestes i ja no em fan efecte.

La història ha acabat com era d'esperar en mi... el meu cor de pedra ha fet miques el cor d'en Karic i ara em sento com una mena de bruixa despiadada, potser no tinc ni cor...
He deixat la cosa en mans de la casualitat, potser algun dimecres tornem a coincidir, llavors potser accepto el cafè.

Va De BòTeS...

2007-09-16T19:19:00.000+02:00

El gat amb bòtes m'ha deixat les seves bòtes per aquest hivern, diu que m'ajudaran a tocar de peus a terra i deixaré de somiar desperta durant tot el dia... diu que deixi els somnis per quan dormi!

Està bé de tant en tant deixar anar la imaginació però fins un cert punt... últimament havia deixat la realitat de banda i m'havia traslladat a una dimensió paralel.la, al principi podia discernir a la perfecció quan estava al món real i quan n'estava fora, i era jo qui triava quan hi entrava i quan en sortia, però ha arribat un punt en que se m'escapava de les mans...

Gràcies! segur que em són de gran ajuda...

L'eXaMeN És a LeS 11h nO a LeS 14h!!!

2007-09-06T19:43:00.000+02:00

7:00h sona el despertador, l'apago i em cargolo 5 minutets més, s'hi està tant bé...

7:10h em llevo tranquil·lament, em prenc la dosi diària de cafeïna i per acabar d'espolsar la son em dutxo.

7:40h em poso a estudiar, a fer la última repassada abans de l'examen que el tinc a les 14h, o això creia jo i la meitat de la classe.

8:45h rebo missatge de la mirian dient que hem quedat a les 12h on sempre per anar cap a Terrassa en cotxe. contesto dient que ens trobem allà que perdo molt temps anant cap a casa l’eugènia. Continuu estudiant.

10:07h una trucada al mòbil interromp la poca concentració que tinc:

- Laura! que l'hem liat, que l'examen és a les 11h no a les 14h!!!

- Com¿? però si a internet posa que tots són a les 14h, no pot ser!

(de fons se sent a la mirian discutint per telèfon amb algú)
- La mirian està parlant amb els de la uni per aclarir-ho, corre! agafa les coses i surt de casa

- Però si no arribo!!! són les 10h!!!

(estic bloquejada, no reacciono)

- Penja i ja diem que estàs al tren però afanyat!!!

em vesteixo amb el primer que trobo i vaig volant a buscar el tren, si de normal ja camino ràpid avui anava a ritme de marató. A mig camí em truquen al mòbil el despenjo pensant que era de la feina, era una mare que preguntava per l'esplai, entre esbufegades li dic que m'enxampa en mal moment i li dic que truqui a alguna altre monitor (no vull ni imaginar que haurà pensat aquesta dona).

10:30h arribo a l'estació, en 4 minuts surt el meu tren.

10:34h agafo el tren, sec i recupero l'alè, trec els apunts però sóc incapaç de llegir res... el viatge se’m fa etern! no puc parar de pensar en els 35 crèdits que val aquesta assignatura i el que suposaria un no presentat...

"Propera parada Terrassa, aquest tren finalitza el seu recorregut en aquesta estació"

11:00h buff... segueixo la marató... pel camí vaig preparant el discurset per a la coordinadora de l'assignatura si no em deixava entrar a fer l'exàmen (a l'hora de la veritat la meitat de paraules desapareixen, per això millor anar pensant el que li deixaré anar).

11:20h arribo a la uni i gràcies a la manifestació improvitzada de les poques persones que havien pogut arribar a l'hora l'exàmen recupera la seva hora inicial: les 14h.

es veu que hi havia un cartellet al tauló d'anuncis on deia que l'examen era a les 11h, sí! aquell tauló que tothom es mira... tenim tauló d'anuncis a la uni¿?

decidim anar a una terrasseta a prendre alguna cosa i fer un repàs col·lectiu.

14:00h comença l'examen.

No DesPerTiS eNcaRa...

2007-08-27T09:26:00.000+02:00

Desperto, la llum del dia il•lumina l'habitació per complert. Tu encara dorms. Els teus braços m’embolcallen, intento escolar-me amb èxit entre ells sense despertar-te.
Observo com el teu cos nu entretapat pels llençols descansa al meu costat.

M'incorporo una mica recolzant-me sobre el meu braç per poder observar-te millor, el teu rostre desprèn felicitat, la teva respiració lenta i profunda em transmet tranquil•litat.

No et vull despertar, m'encanta veure com dorms al meu costat. Els meus dits recorren tota la teva esquena nua suaument, com si d'un mocador de seda que rellisca sobre teu es tractés, la teva pell s’eriça de plaer i els teus llavis dibuixen un somriure. No despertis encara, vull seguir observant com dorms, vull que aquest moment duri eternament.

SiLenCi

2007-08-25T14:52:00.000+02:00

Un silenci va quedar entre dues veus, dos pensaments...

Un silenci va deixar paraules que tallaven el vent,

Silenci que fa mal, silenci que alegra

Silenci que deixa l’ànima quieta i l’amaga, perquè les paraules a vegades tenen tant de pes que és difícil pronunciar-les, a vegades és millor el silenci...

Un silenci que no parla o que diu mil paraules...

Tants secrets que amaga el silenci per protegir l’ànima, per calmar-la, per cobrir-se de tant en tant de la veritat de la paraula.

TiRa i aFluiXa

2007-08-23T12:08:00.000+02:00

He descobert que la teva lògica és diferent a la meva, però no per aquest motiu crec que tinguis dret a dir-me que no pensi, i fer-me la vida impossible dient-me tot el que he de fer i com ho he de fer, tot a la teva manera.
Cadascú té la seva manera de pensar i conseqüentment a això actues d'una manera o d'una altra.
Jo intento adaptar la meva manera de fer les coses a la teva manera de pensar, sempre i quan, tu intentis posar-te a l'altre banda i intentis comprendre com m'agrada a mi fer les coses, és un tira i afluixa.
Però en aquest cas tots dos estirem, tu perquè ets molt cabut i només veus una manera de fer les coses, que és la teva. Llavors jo, per aquest mateix motiu, passo d'afluixar i ens trobem els dos estirant de la corda de cantons oposats, de manera que no avancem.

Suposo que tothom ha topat amb algú en algun moment de la vida amb qui “xoca”, pols totalment oposats .

No sé si hi ha solució... mentrestant intento dur la situació el millor que puc i justificant el perquè de tots els meus passos i amb cada inspiració carrego una dosi de paciència.

Busker's Festival Barcelona '07

2007-08-05T22:35:00.000+02:00

Aquest capvespre he estat passejant per la barceloneta i he tingut la sort de topar amb el Busker's Festival Barcelona '07 llàstima que avui fos l'últim dia, ja m'estava plantejant baixar cada tarda a deixar-me endur per la diversitat musical que ofereix, però hauré d'esperar a l'estiu vinent o bé fer alguna escapadeta per Europa... m'encanta gaudir de la música al carrer, descobreixes gran quantitat de músics impressionants, tandebó estiguessin més recolzats aquests tipus d'actes.

Busker's Festival Barcelona és un festival internacional de música de carrer que converteix a Barcelona en la Seu Mediterrània del circuit de Festivals Busker's.

Consolidat com el festival de l' estiu, té com a finalitat difondre la diversitat cultural de la nostra ciutat, per mitjà de la música. Es porta a terme en el barri de la Barceloneta, tant pel significat històric que ofereix, com per l' èxit assolit desde la primera edició.

El Busker's Festival Barcelona, pretén destacar que la música és un llenguatge universal, on les fronteres llingüístiques, polítiques i religioses queden disminuides davant l' encantament de les melodíes, pel que facilita l' apropament i l' intercanvi cultural.

La música de carrer és art. Una expressió cultural que en diverses ocasions és desvaloritzada. El Busker's és una plataforma per fer arribar al gran públic, un espectacle de qualitat, que reafirma el caràcter professional de la música de carrer.

FeiNeTa De L'esTiU

2007-08-01T19:26:00.000+02:00

Ja no recordava la satisfacció que suposava cobrar... avui he rebut la meva primera nòmina del nou lloc de feina, parres de mi pensava que no cobraria fins el mes següent, una mica més i m'abraço a la noia de recursos humans i li faig un petó de l'alegria que m'ha donat quan m'ha dit que ja havia cobrat :)

M'espera un mes d'agost mogudet, dies que treballaré al matí, dies al migdia i dies de tarda, entre quiròfan gran, quirofan petit i preoperatori... no hi ha qui s'aclari amb els horaris!!! és el que té la vida del suplent... i entremig les esperades festes de gràcia, sobre la marxa s'improvitzarà la festa com es pugui, que veig que hauré de sacrificar hores de son... amb el que m'agrada dormir (en una vida anterior segurament era marmota).

Cada dia aprenc coses noves, els companys de feina maquíssims, m'ajuden moltíssim tant auxiliars, com infermeres i metges i sempre recordant-me que no m'agobiï, que ningú neix ensenyat. La veritat és que dóna gust anar a treballar així, esperem que no s'espatlli la cosa.

A veure si trobo estonetes per escriure una micona més, que tinc això un pèl abandonat...

sOmNiS

2007-07-17T16:34:00.000+02:00

Si la paciència pot amb mi

a vegades… arxivo els meus somnis i desperto,

creant-ne d’altres de nous,

d’actuals anhels,

deixant que m’embolcallin, captivada pel seu encanteri...

i m’entrego encisada,

víctima d’un encanteri en un llac de somnis daurats

perquè els somnis, somnis són

realitats en un altre pla de l’existència

que et conviden a riure, cantar i plorar

i a vegades... si et desvetlles,

desitges poder retornar.

HaVaNeReS

2007-07-09T17:41:00.000+02:00

Dissabte a la tarda (potser massa tard) agafem el cotxe i cap a Palafrugell, que hi falta gent! Aparquem el cotxe bastant lluny, hem arribat tard i no tenim altre opció. El camí de ronda ens porta fins una bonica cala on sopem amb les llumetes de les barquetes de fons, preciós paisatge nocturn. Un cop hem sopat agafem les coses i anem fins El Canadell des d'on gaudim de les últimes havaneres. Som uns inexperts que intentem fer rom cremat, sort dels simpàtics vilatans que ens donen un cop de mà i ens queda exquisit, potser una mica fortet però aprovat per ser el primer que fèiem.
Al llarg de la nit diversos personatges, bastant curiosos tots ells, van passant per la nostra rotllana amenitzant la nit.

Diumenge al matí els primers rajos de sol em desperten, som a la platja després d'una gran i llarga nit d’havaneres, rom cremat i guitarres. Som els primers en tastar l'aigua, és freda però un cop ets dins s'hi està de meravella, desitges que aquella pau i tranquil·litat duri eternament. Un cop ens hem cansat de la platja anem a fer un bon esmorzar, sí anem a l'inrevés, ho sé, com sempre. Acomiadem gent que marxa cap a Barcelona, agafem el cotxe fent un intent d'anar a alguna altre platgeta però és impossible així que tornem a Calella on fem l'ultima capbussada abans de dinar. Dinem com uns senyors: musclos a la marinera i fideuà (un plat enorme que no em puc acabar) acompanyat d'un vinet blanc boníssim. Agafem el tren de tornada, dormo durant tot el trajecte, era d'esperar, amb prou feines havia dormit una hora aquella nit.

Aquest matí sona el despertador, no sé com però em llevo d'un bot, el meu primer dia de feina m'espera, moltes coses per aprendre però me'n surto prou bé.

Calella de Palafrugell prepara't que l'any vinent tornarem a gaudir de les havaneres!!!

DobLeS

2007-07-06T22:09:00.000+02:00

Sembla ser que la meva cara es repeteix molt sovint, jo que creia que era única... allà on vaig sempre hi ha algú que diu "t'assembles a...", "em recordes a...", "tu no havies treballat abans aquí?", "tens una germana que...", el millor va ser: "tengo una ex que se parece mucho a ti..." és una manera normal de començar una conversa o què? rotllo les converses tontes dels ascensors?

La cosa és que els dius que no i no es queden convençuts i et surten amb allò de "de veritat?", "segur?", "jo diria que sí..." però no t'estic dient que no? quina manera d'allargar una conversa que no duu enlloc.

Començo a pensar que tinc dobles repartits per tot arreu... però si hi hagués tanta gent que s'assembla a mi escampada pel món tard o d'hora ja m'hauria creuat amb algún dels meus dobles, no? llavors serà que no m'hi assemblo tant...

I'm HaPpY!!!

2007-06-28T12:09:00.000+02:00

Tot i estar núvol avui dins meu ha sortit el sol, un sol que m'ha fet passejar un somriure d'orella a orella per les places de gràcia.

Gràcies a algú que m'aprecio molt i m'ha fet molt bona propaganda de mi (potser massa i tot), tinc curro aquest estiu!!! han reclamat la meva incorporació gairebé immediata, sembla que el vent comença a bufar a favor i amb molta força.

Aquest cap de setmana me'l prenc de descans, que ja toca després dels examens... la setmana vinent de reciclatge (evidentment sense cobrar, cosa que fa rabia, però és el que hi ha) i el dia 9 a currar! l'horari està prou bé: matins (en principi) i caps de setmana lliures.

Res més, només compartir aquesta alegria :D

MoMenTs, PaRauLeS, pRoMeSeS, SoMniS...

2007-06-20T18:27:00.000+02:00

Moments que esperes tot i que et diuen que no arribaran perquè els ha passat el torn.

Paraules que es desfan a la boca d’ algú però saps que sempre es mantindran vives en aquell que les escolta i aprecia el seu valor.

Promeses que neixen ignorant la importància del seu significat i en les que molts mai deixarem de creure.

Somnis pels que seguir lluitant després d’haver caigut un i altre cop, sense cap senyal que es pugui veure complert, només allò que sents dins teu i et segueix empenyent a tornar-ho a intentar, a no deixar-te vèncer front la pressió que exerceix la desil·lusió.

Potser sigui cosa d’il·lusos seguir-hi creient... però, en què ens convertim si deixem de fer-ho? Si deixem d’esperar aquests moments, si deixem d’apreciar el valor de les paraules, si deixem de confiar en noves promeses...

eL nIñO MosCa

2007-06-12T10:03:00.000+02:00

De tant en tant he de parar a pensar...

(millor feu click a la imatge per veure bé la tira)

DeiXa'M

2007-06-03T18:05:00.001+02:00

Què donaries per mi si et digués que...

Per què dir-te milers de paraules si amb tan sols una mirada et puc transmetre molt més?

Deixa’m amb una sola mirada dur-te al meu paradís,

On els teus somnis es fan realitat,

On les meves mans et guien a través dels meus sentits,

T’acaronen allunyant-te de la soledat.

Deixa’m que et mostri la pau del meu silenci,

On les idees flueixen sense aturar-se,

On les nimfes són les muses que t’inspiren,

Esperits lliures que t’admiren.

Deixa’m seduir-te lentament,

On el blau sigui infinit,

On l’albada sigui eterna,

Perquè no m’oblidis en els teus versos...

pEr Fi...

2007-05-30T15:02:00.000+02:00

per fi ha el tinc entre les meves mans, tot un regal,

la seva música sempre és un gran obsequi...

J'habite à l'Éden, El universo, El tiempo se puede parar

ToRnEn a SeR aQuÍ...

2007-05-13T20:27:00.000+02:00

Feia res entre torrons i polvorons estava estudiant els examens de gener... i en un obrir i tancar d'ulls ja estic estudiant pels de juny... serà que s'han disfrutat aquests mesos d'entremig perquè han passat volant!!!

M'he autoconvençut que l'estrés és bo tot i que no en excés, una mica d'estrés et fa estar actiu i amb ganes de fer coses, cal saber trobar aquest punt abans d'arribar a la histèria o l'agobio.

Ànims pels que hem d'estudiar... en un plis estem a la platja prenent el solet, que el temps passa volant!!!

Ha pLoGuT...

2007-05-01T17:53:00.000+02:00

Et lleves, sents els ocells entonant una dolça melodia, sembla que ha parat de ploure. Només sents de tant en tant una gota despistada que cau de la cornisa i repica contra la lleixa de la finestra.

Obres la finestra, i aquella olor d’herba humida i aquell aire fresc et fan fer una inspiració ben profunda que fa que tots els teus sentits es despertin de cop.

Mires cap a l’horitzó i tot té un color tant net... la pluja ha fet recuperar a les muntanyes aquell verd tant viu...

Pare… què significa ser pobre?

2007-04-29T14:50:00.000+02:00

Un pare econòmicament acomodat, volent que el seu fill sabés el que era ser pobre, el va dur perquè passés un parell de dies a la muntanya amb una família que vivia del camp.

Va passar-hi amb aquella família tres dies i dues nits.

Quan tornaven amb el cotxe, tornant cap a la ciutat, el pare va preguntar al seu fill: “què t’ha semblat l’experiència?”

“Bona” – va respondre el fill amb la mirada posada a la distancia. “I… què has aprés?” – va insistir el pare…

El fill va contestar:

1. Que nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre.

2. Nosaltres tenim un piscina amb aigua estancada que arriba a la meitat del jardí… i ells tenen un riu sense fi, d’aigua cristal·lina on hi ha peixets.

3. Nosaltres importem llanternes de l’Orient per tal d’il·luminar el nostre jardí… mentre que ells s’enlluernen amb els estels, la lluna i unes espelmes sobre la taula.

4. El nostre pati arriba fins la tanca i el seu fins l’horitzó.

5. Nosaltres comprem el menjar… i ells sembren i cultiven el seu.

6. Nosaltres escoltem Cd’s… ells escolten una perpètua simfonia d’ocellets, granotes, grills i altres animalets… tot això a vegades dominat pel sonor cant d’un veí que treballa les seves terres.

7. Nosaltres cuinem tot a la cuina elèctrica… ells, tot el que mengen té aquell sabor de brasa.

8. Per tal de protegir-nos, nosaltres vivim envoltats per un mur, amb alarmes… ells viuen amb les portes obertes, protegits per l’amistat dels veïns.

9. Nosaltres vivim connectats al mòbil, a l’ordinador, al televisor… ells, en canvi, estan “connectats” a la vida, al cel, al sol, a l’aigua, al verd de les muntanyes, als animals, als seus conreus, a la seva família…

El pare es va quedar impactat per la profunditat del seu fill… i llavors el fill va acabar:

“Gràcies pare, per haver-me ensenyat lo pobres que som!”

FloRs

2007-04-23T00:20:00.000+02:00

avui hem estat preparant les roses per St Jordi i he pensat que en la meva propera vida tindré una floristeria...

vendré flors per donar les gràcies, flors per demanar perdó, flors per dir t'estimu, flors per donar una segona oportunitat, flors per reafirmar una mistat, flors per felicitar, flors per arrencar un somriure, flors per vestir una habitació trista, flors per acompanyar una núvia, flors per...

PaRis, Je T'aime!

2007-04-19T11:13:00.000+02:00

Dilluns nit, nit de cinema, no estic gaire convençuda de voler veure aquesta pel·lícula, no tenia ganes de veure un “pastelón”. En surto encantada.

Diuen que París és la ciutat de l’amor i això és el que intenten demostrar en aquesta pel·lícula. Diferents directors a través de 18 històries d’amor o desamor ens mostren el seu punt de vista sobre aquesta ciutat. El repartiment d’actors increïble, entre ells Natalie Portman, Fany Ardant, Elijah Wood, Nick Nolte, Juliette Binoche i Steve Buscemi entre d’altres.

No sabria dir amb quina de les 18 històries quedar-me, unes m’han fet riure, altres gairebé m’han fet plorar però cap m’ha deixat indiferent. Així que tingueu la oportunitat aneu a veure-la.

Veure trailer.

DeSiDeRaTa

2007-04-16T13:38:00.000+02:00

Tenia entés que aquest poema havia estat escrit per un monjo durant el segle XVI en una paret d'un monastir però sembla ser que he viscut enganyada, hi ha un libre titulat "Los poemas de Max Ehrmann" on apareix aquest poema publicat l'any 1948. No sé si aquest tal Max Ehrmann s'ha apropiat del poema o fou realment ell qui el va escriure i llavors la història del monjo és una llegenda urbana. Sigui quina sigui la veritat és igual, el poema és preciós.

Camina plácidamente entre el ruido y la prisa,

y recuerda qué paz puede haber en el silencio.

En la medida de lo posible y sin traicionarte

procura vivir en buenos términos con todo aquel que te rodea.

Di tu verdad tranquila y claramente;

y escucha a los demás,

incluso al aburrido y al ignorante;

ellos también tienen una historia que contar.

Evita a los ruidosos y a los agresivos,

ellos afligen al espíritu.

Si te comparas con otras personas,

puedes tornarte vanidoso y amargo;

porque siempre habrá personas más grandes y más pequeñas que tú.

Disfruta de tus logros y también de tus planes.

Mantén el interés en tu propia carrera, por humilde que sea;

es una verdadera posesión en las cambiantes fortunas del tiempo.

Sé cuidadoso en los negocios;

pues el mundo está lleno de trampas.

Pero no dejes que ésto te ciegue a la virtud del mundo;

muchas personas luchan por grandes ideales;

y en todas partes la vida está llena de heroísmo.

Sé tú mismo.

En especial, no finjas afecto.

Tampoco seas cínico ante el amor;

porque frente a la aridez y al desencanto,

el amor es perenne como la hierba.

Toma con serenidad el consejo de los años,

y renuncia grácilmente a los dones de la juventud.

Nutre la fuerza del espíritu para protegerte de las desgracias inesperadas,

pero no te crees falsos fantasmas.

Muchos miedos nacen de la fatiga y la soledad.

Sin olvidar una justa disciplina,

sé amable contigo mismo.

Eres un hijo del Universo,

no menos que los árboles y las estrellas;

tienes derecho a estar aquí.

Y no importa si te resulta evidente o no,

no hay duda de que el Universo se está desarrollando como debe.

Por ello procura estar en paz con Dios,

de la manera en que lo concibas,

y cualesquiera sean tus trabajos y aspiraciones,

mantén la paz en tu espíritu en la ruidosa confusión de la vida.

A pesar del trabajo duro, las falsas esperanzas y los sueños rotos,

este sigue siendo un mundo hermoso.

Procura estar alegre.

Lucha por ser feliz.

"aDeLanTanDo"

2007-04-10T12:09:00.000+02:00

Torna Jarabe de Palo amb el seu sisè treball, després de 3 anys de silenci i espero que ho faci amb la màgia que el caracteritzava en els primers Cd's...

Poder-me tornar a empatxar de sentir cada cançó del Cd un cop rere un altre fins cansar-me'n.

Li dono el meu vot de confiança, un altre cop, a veure si no em decepciona...

LlàGriMeS

2007-04-07T01:44:00.000+02:00

Plores en silenci, abraçada al coixí, quan ja tot és fosc i ningú et veu ni et pot sentir.
Plores de ràbia, potser per impotència, tant sols saps el motiu, però plores.
Les llàgrimes rellisquen pes les galtes recorrent tota la teva cara, i vols parar però se’t fa un nus a la gola que no et deixa.
Mica en mica l’angoixa va desapareixent amb cada nova llàgrima i et vas sentint millor.
I t’adorms sense adonar-te’n, demà serà un nou dia.

BuNyoLs

2007-04-04T14:34:00.000+02:00

Aquest matí m'he tancat a la cuina...

Resultat: un munt de bunyols de vent, boníssims!!!

BiCiNg

2007-04-02T10:36:00.000+02:00

Una mica més a prop del Capità Enciam!

L'altre dia en agafar el metro va caure a les meves mans la revista del tmb, normalment la fullejo per sobre i llestos, però aquest cop hi vaig trobar un article sobre el bicing que em vaig entretenir a llegir. M'estic plantejant el fet d'anar en bici per bcn. Seria ideal tenir una bici pròpia però no tinc on guardar-la, la casa és petita i passo de deixar-la al carrer, així que pot ser una bona opció. Tot i que hauré d'esperar... sembla que trigarà a arribar per on visc.

PoSa'T aL Meu LloC

2007-03-26T20:59:00.000+02:00

El LloP FeRoTgE

El bosc era casa meva. Jo hi vivia feliç i tranquil. M'agradava molt mantenir-lo net, endreçat. Tenia molts amics i m'agradava conversar i parlar amb ells.

Un dia amb molt de sol, quan jo estava recollint unes deixalles deixades per uns excursionistes, vaig sentir unes passes. em vaig amagar darrera un arbre i vaig veure venir una nena vestida d'una manera molt divertida, tota de vermell i amb una caputxa al cap, com si es volgués amagar d'alguna cosa. Aquesta nena d'una manera alegre i despreocupada anava destrossant flors, xafant l'herba, i fins i tot llançant al terra els papers dels caramels que anava menjant.

Jo, li vaig preguntar qui era, d'on venia i on anava. Ella, tot cantant i ballant em va dir que anava a veure a la seva àvia que vivia a la caseta del bosc, per porta-li una cistella amb mel, ja que estava engripada i al llit. Tot d'una va començar a córrer sense acomiadar-se i sense deixar que li expliqués que el bosc era casa de tots i que s'havia de respectar.

Era una nena maca, però amb aquella roba i comportant-se d'aquella manera, podia donar més d'un ensurt als animalons del bosc. No es pot anar per casa dels altres d'aquella manera, amb comportaments tant poc cívics. Vaig deixar que seguís el seu camí, però vaig encaminar-me cap a casa de la seva àvia per explicar-li la conducta de la seva néta. Estranyament jo vaig arribar abans que ella a casa l'àvia. Aquesta era una velleta molt agradable i simpàtica. Quan vaig explicar-li el comportament de la seva néta, va voler anar tot d'una a parlar amb la seva filla i el seu gendre per tal que s'assabentessin del que feia la nena quan anava sola pel bosc, i com aquesta no acabava d'arribar em va demanar que em quedés a la casa per esperar-la i dir-li que tornés a casa tot d'una.
Aquell dia era molt fred i aquella senyora encara no havia encès la llar. Jo em vaig abrigar amb la roba de la velleta, em vaig tapar amb una manta i em vaig mig endormiscar esperant si la nena arribava o no.

La nena va arribar per fi i jo la vaig convidar a entrar a casa. Només veure'm, em va dir no sé què força desagradable en relació a les meves orelles. Com ja he estat indultat amb altres ocasions li vaig dir que eren d'aquella manera per tal de poder escoltar millor. La nena em feia gràcia, però va tornar a fer una altra observació desagradable i insultant amb relació als meus ulls tant sortits. Comprendreu que ja em comencés a sentir malament. Aquella nena era una mica impertinent. No em volia enfadar i li vaig dir que eren d'aquella manera per a poder veure millor. Però a la nena li agradar ficar-se amb els altres i va tocar precisament el meu punt feble... les dents. Sempre he tingut problemes amb les meves dents tant grans i lletges. he estat sempre acomplexat per elles i aquest comentari em va semblar molt, molt desagradable. Sé que m'hauria d'haver controlat, però vaig saltar sobre ella i li vaig dir que eren per menjar-me -la millor.

Siguem seriosos. Cap llop pot menjar-se una nena. Tothom ho sap. Però aquesta nena estrafolària i maleducada va començar a córrer cridant i jo corria darrera d'ella per calmar-la. Com tenia posada la roba de l'àvia, me la vaig treure. Això va ser encara pitjor. Sobtadament la porta es va obrir i va aparèixer un caçador i va començar a disparar sense dir ni preguntar res. Menys mal que tenia poca punteria i vaig poder escapar per la finestra.

M'agradaria dir que aquest va ser el final de la història, però no és així, l'àvia no va voler explicar mai la veritat del que havia passat, i ràpidament es va escampar per tot el bosc el rumor de que jo era una animal ferotge, devorador de nenes, dolent de mena. Tothom va començar a evitar-me. No sé que li passaria a aquella nena estrafolària i antipàtica, però jo ara estic sempre sol, tots em tenen por per si els devoro, no tinc amics i no sóc gens, gens feliç.

PaSsA eL TemPs

2007-03-17T14:17:00.000+01:00

Hi ha moments en els que desitjaries parar el temps.

Que aquella situació durés eternament,

però, curiosament, passa a l'inrevés,

tot s'accelera, el temps s'eleva al quadrat,

les hores, minuts i segons passen pel teu davant a una velocitat impresionant.

I malauradament aquell instant no es repetirà mai més,

un cop passa no el pots recuperar.

Sé que són coses evidents i que ja ho sabem tots de tantes vegades que ens ho han repetit, però de tant en tant m'agrada parar uns moments per recordar-m'ho.

Contenta com una nena amb sabates noves!

2007-03-09T11:58:00.000+01:00

Avui m'he llevat contenta, amb una sobredosi de felicitat, ja em passa de tat en tant, però avui he decidit fer una cosa especial.

Com és massa felicitat per a mi he decidit agafar la que em sobrava i perquè no es desaprofités l'he col·locada en petits pots de vidre, els he posat dins un cabàs que tenia per casa i he sortit al carrer a repartir-los.

La gent em mirava estrany quan els donava el pot que a simple vista semblava buit però quan l'obrien em tornaven la mirada amb un somriure d'agraïment.

La Media Luna

2007-03-04T14:37:00.001+01:00

Dissabte... vespre màgic a Zac Club, mai em deixarà de sorprende La Media Luna, grup que va néixer de la mà de Shuarma (eLeFanTeS) i Susu.

Ahir es va trobar a faltar l'especial veu de Shuarma però així i tot vaig poder disfrutar de cadascuna de les cançons.

Impresionant Joao Balao, gran percusionista que t'imnotitza amb cada ritme que toca. Susu amb la seva dolça veu i els seus particulars balls i les noves adquisicions Dani Figueres, Michael Vazquez i Pablo Schwarzman que van saber donar força a les cançons.

Els nous temes que van presentar em deixen amb ganes de més.

CaNgUr PeR uN DiA

2007-02-26T10:16:00.000+01:00

Dilluns matí...

Em llevo d'horeta, m'espolso com puc la son de sobre i em poso la disfressa de cangur que feia temps que havia desat a l'armari. Ahir vaig veure la oportuninitat d'airejar la disfressa i vaig pensar que no li aniria malalment i que a mi tampoc.

He arribat a casa d'aquell petit personatge que era el segon dia que em veia i com la darrera vegada m'ha sorprés que no s'estranyés de veure'm, sinó que tot el contarari, d'un vot s'ha llevat i no parava d'explicar-me coses (admiro aquesta capacitat de llevar-se i ser capaç d'articular tantes paraules, jo amb prou feines puc dir "bon dia").

Són tant agraïts els nens... i tenen una manera de pensar i raonar les coses impresionant!

Si els escoltes et fan adonar de coses senzilles però alhora importants que tu passes per alt.

Diuen el que pensen, el primer que els passa pel cap, aquella espontaneïtat que molts cop m'agradaria recuperar

T'agafen confiança enseguida i et converteixes en una mena de guía, te n'adones llavors, que t'ha caigut una gran responsabilitat a sobre sense voler, no els pots fallar.

A la seva manera et demostren que t'estimen, que t'admiren, que t'aprecien, que et troben a faltar...

CuRiÓs

2007-02-19T22:20:00.000+01:00

Resulta que comença l'any del porc i que s'abandona l'any del gos, que sembla ser que era el meu, la veritat és que no he notat cap cosa diferent per ser al meu any...

m'agrada llegir els horòscops quan trobo un diari o revista, em fa gràcia veure el que diuen, i com normalment és generalitzat ho pots acabar relacionant amb algun fet del dia, d'aquesta manera gairebé sempre acerten.

Curiosa de mi he buscat a veure que deia sobre el signe del zodíac del gos i he trobat això:

Personalidad: Signo leal y honesto, el Perro es un amigo sincero que no soporta la injusticia. Defensor de las buenas causas, es directo y equitativo. Su temperamento caluroso le convierte en un ser muy sociable. De naturaleza liberal, su condescendencia se combina con una cierta ambición personal. Preocupado por su físico, le gusta el deporte. El perro tiene un carácter constante y fiel, razón por la que la gente confía en él. También tiene bastante intuición. Se preocupa con facilidad y se descorazona por ante cosas inesperadas, volviéndose pesimista. El perro debe superar sus miedos sin fundamento y ser más valiente.

Carrera profesional: El perro es un trabajador honesto y sociable. Es un colaborador fuera de lo común. Posee una intuición notable y esta capacidad de juicio hace que sea un buen consejero. Muy fiel a sus elecciones, el perro prefiere no cambiar de trabajo. Le gustan las profesiones ligadas a la enseñanza y al mundo infantil. También puede sentirse atraído por la medicina y el mundo del derecho. La especialización técnica y la investigación le convienen bastante. El perro no es muy buen directivo, ni financiero Se siente muy motivado por la fidelidad y la amistad.

Relación amorosa: El perro es un amigo afectuoso y una pareja fiel. Fundar una pareja y una familia es una de sus prioridades. Hará todo por protegerles y por procurarles un confort y hacerles felices. Su alegría de vivir está muy ligada a su buen entendimiento familiar. También es un amigo muy abierto y sociable, dispuesto a hacer cualquier favor a aquellos que quiere y estima. Sin embargo su carácter no siempre es fácil. Pero al final se le perdona porque su cariño es sincero. El perro se lleva bien con el caballo, el buey y el mono. Sin embargo no consigue conectar con el dragón o la cabra.

Creia que com a bon gos diria que m'agrada gandulejar quan no tinc res a fer, per la resta tot bastant encertat.

Feliç any del porc!!! no caldria tornar-ho a celebrar amb un cap d'any l'any en tinc més que suficient!

La propera actualització prometo que serà més currada, ja buscaré una mica d'inspiració.

PerDuDa¿?

2007-02-10T15:09:00.000+01:00

Arriba un dia en que te n’adones que aquella amistat que havies compartit durant tants anys, ja no és el mateix. S’ha refredat mica en mica. He canviat o ha canviat o hem canviat, ja no compartim el mateix que abans, fins i tot m'he plantejat si haviem compartit tantes coses com creia.

Em sento incòmoda. He intentat donar-hi diverses oportunitats, però veus que des de l’altre banda no hi ha la mínima intenció d’intentar refer el que s’ha perdut. No em dono per vençuda, jo ho he intentat. No és una batalla perduda, simplement hem agafat camins diferents, massa diferents.

Llavors penso... perquè invertir temps en una cosa que no m’omple? Sembla dur, i em sap greu, però ara ja no congeniem. La vida dóna voltes, potser ens tornem a trobar més endavant i recuperem aquella amistat, ara en guardo els records, agradables, això si!

ApReNenT de VamPiR

2007-01-31T19:44:00.000+01:00

Al principi ets sents estrany, són moltes sensacions noves, però un cop has mossegat necessites més.

Els teus sentits s’aguditzen, estàs en tensió, t’atabales, són masses coses en què pensar i tens davant una persona que ha accedit a ser la primera víctima.

Tot i que és el primer cop que ho fas i això es veu, suposo, intentes dissimular i fer veure que és una cosa que portes per la mà.

Diuen que no els has fet mal, potser per compliment, però aquella dona que m’ha parat pel passadís més tard i m’ha felicitat ha fet que el meu ego pugés fins el pis més alt, tanta por a mossegar i sembla que no se’m dóna tant malament.

Esperant ansiosament la setmana vinent per seguir com a aprenent de vampir.

PoR...

2007-01-27T02:11:00.000+01:00

Miro a través de la finestra, hi ha llum a casa teva, agafo el telèfon i truco, la por em fa penjar. torno a marcar el número i torno a penjar. No entenc perquè no m'atreveixo a parlar amb tu. conec els teus sentiments, però tinc por.

Por a pensar que el que puguir sentir sigui una excusa per oblidar i un cop oblidis m'oblidis a mi. Por a fer mal i a que em facis mal. Por a pensar que un dia s'acabarà, tot i que no ha començat. Por... I mentre aquesta por se'm va menjant no faig res, miro com passa el temps i ens anem distanciant, i et perdo... Millor deixo de pensar, aturo el temps i actuo.

Desperto... Miro a través de la finestra, hi ha llum a casa teva, agafo el telèfon i truco. Aquest cop no deixo que escapi aquesta oportunitat i desaparegui ofegat aquest sentiment vers tu.

FrEd...

2007-01-24T13:48:00.000+01:00

Doncs a i m'agrada que faci fred... digue'm rara!
m'agrada haber de sortir de casa amb tantes capes de roba que no em deixen moure'm.
m'agrada arribar a casa i notar aquella escalforeta.
m'agrada veure la tele amb una manta.
m'agrada agafar el got calent de cafè amb llet amb les dues mans i notar l'escalfor que desprèn.
m'agrada que el meu gat s'assegui al meu damunt buscant abric.
m'agrada notar el fred vent a la cara que no em deixa camirar.
m'agrada...

Frío (La Media Luna)

Frío y llevo puesto todo lo que tengo, frío
Tengo frío las manos congeladas por el tiempo
Mis dedos acarician tanto frío
El pelo enmarañado en tus recuerdos
El alma se me seca por el viento

El mar desde el acantilado cesa de gritar
Y voy buscándote en la noche, solo inmensidad

Frío...

Frío te intuyo en las estrellas de este cielo, frío
Tengo frío allá en el fondo de ese mar profundo
Atrás quedan la huellas de tus besos
La arena deshaciendo cada paso,
la vida es mas hermosa entre tus brazos

Frío... si tu no estas...

LluM i FosCoR...

2007-01-14T21:03:00.000+01:00

dies en que tot ho veus molt fosc...

dies en que tot és massa clar...

Aquests canvis tant sobtats et fan dubtar de tot, no saps ben bé cap on avançar, i si les petites passes que vas donant amb por, van en la direcció que vols seguir.

Necessito una mica més de claror pel dies foscos i una mica de foscor pel dies que són massa clars, un equilibri difícil de trobar.

PriMeR eXàMeN sUpEraT amB èXiT :)

2007-01-10T22:29:00.000+01:00

m'he llevat d'hora per acabar de mirar-me quatre cosetes per l'examen, he fet un gran esmorzar ja que tenia l'examen a les 14h i no m'agrada que em mirin malament enmig d'un examen perquè em faci soroll la panxa (coses que passen...).

refaig el camí de sempre cap als ferrocarrils aquest cop amb banda sonora (gràcies a l'estimat rei d'orient!!!), passo per Virreina, un solet impressionant... tandebó pogués quedar-me a la terrasseta d'algun bar prenent algo...

arribo a la uni i ja estaven cridant la gent per entrar sort que sóc de les ultimes de la llista. Començo l'examen i genial, vaig contestant totes les preguntes!!! surto contenta de l'examen :)

tornem amb cotxe (BSO: emisora de radio de gitaneo rollo teletaxi, el que em faltava!!!), marujeos varis... amb 5 dones al cotxe què voleu...

arribo a casa i dino, baixem al centre (buff rebaixes...). ho supero no m'he estressat, no hem comprat res... hem descobert una botiga on erem els únics catalans, per un moment pensava que estavem fora de catalunya.

anem a buscar a la martona a la feina, fem un cerveseta i decidim venir a sopar a gràcia, a un shawarma.

Merci wapus!!! senta bé poder desconnectar d'aquesta manera després del primer examen, per uns moments he pogut assaborir el que són les vacances... però toca tornar a la realitat, llàtima! demà a la rodoreda, la meva segona casa fins el 22!!!

Martona queda pendent el SingStar dels '80, en tinc moooltes ganes, tot i que vindré amb paraigües per quan torni cap a casa.

EsTuDianT...

2007-01-04T17:30:00.000+01:00

Tins els examens aquí mateix :S

res més a dir...

Lletra petita: no em faig responsable del meu comportament aquests dies... estudiar provoca efectes secundaris estranys en mi :P

BeNvInGuT 2007?

2007-01-01T11:55:00.000+01:00

Tot i brindar mirant als ulls, amb el peu dret aixecat (per entrar al 2007 amb el peu esquerre) i amb la copa (en aquest cas got) a la mà esquerre no he tingut una molt bona entrada d'any... me l'imaginava diferent! Crec que he tornat més d'hora del que esperava... i desde els meus 24 que surto de festa, em desperto massa d'hora i no puc tornar a dormir, és un dels inconvenients dels 24? (doncs no m'agrada).

FELIÇ 2007!!!

PoTiNeJanT

2006-12-30T17:36:00.000+01:00

Doncs això... que estaré uns dies potinejant tot això fins que m'ho faci meu, vull provar la meva constància fins on pot arribar